Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS A LLAHOR DE SANT ANDREU APÒSTOL PATRÓ DEL POBLE DE SANT ANDREU DE SERINYÀ. ARXIPRESTAT DE BANYOLES. BISBAT DE GIRONA.

Revista de Banyoles
núm.1054, setembre 2021, pp.32-33.

Bethsayda, avui ciutat trista /// Es el lloc on heu nascut, /// En la vostra joventut /// S'unireu amb el Baptista, /// Que a penitència ha cridat [...]
El Nou Testament fa a Andreu nascut al segle I a.C. la ciutat de Betsaida, l l'antiga Galilea, tot i que desprès es traslladà a viure a la propera Cafarnaun, una petita població situada com la anterior a la vorera del mar de Galilea (també conegut per Tiberíades). Era fill de Jonàs, pescador de professió, ofici que juntament al seu germà Simó (conegut posteriorment com a Pere) també practicava.

Amb altre amic al moment /// Al Baptista abandonàreu /// I amb Jesucrist us juntàreu /// Per seguir-lo eternament [...]
Deixeble de Sant Joan Baptista, va estar present quan Jesús de Natzaret fou batejat a les aigües del riu Jordà (que vessa les seves aigües al mar de Galilea). Segons el Nou Testament, en el moment que Joan va submergir Jesús en les aigües del riu i exclamà ¡Heus aquí l'anyell de Déu!, Andreu va decidir seguir Jesucrist, esdevenint posteriorment en ser el primer apòstol a ser cridat.

A Simó vostre germà /// Aquesta nova portàreu [...] /// Cert dia pescant tots dos /// Passà Jesús i us digué: /// Veniu amb mi [...]
Però no tant sols Jesús convidà Andreu a seguir-lo, sinó que també ho va fer amb el seu germà Simó, a qui els va dir que els faria "pescadors d'homes".

En Scitia, Epir i Tràcia /// Apòstol constituit /// Del foc de Déu enardit /// Predicau la llei de gràcia: /// A Patras heu arribat /// I allí l'estatge ficseu, [...]
Segons Orígenes d'Alexandria (c.184 - c.253), Andreu va predicar a Grècia, al Mar Negre, a la regió d'Escítia i al Caucas. Va fundar la seu episcopal de Bizanci (a l'antiga Constantinoble) de la que en va ser el seu primer patriarca. Per aquest motiu, és considerat el cap de l'Església Ortodoxa, com Simó (Pere) ho és de l'Església Catòlica Romana i Marc l'evangelista de l'Església Copta.

[...] S'irrita el tirà veient /// La vostra fe ardent [...] /// I us feu portar portar a la pressò [...] /// A morir en una creu [...]
Nomenà a Estaci, com a successor seu al capdavant de l'església bizantina i marxà cap a Patras (a l'antiga província romana d'Acaia, a l'actual Peloponès) on fou empresonat i martiritzat, essent crucificat als voltants de l'any 38 en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus sinó lligat amb cordes, on va estar predicant dos dies. Les seves restes es trobaven a Patres, des d'on van ser traslladades a Constantinoble, fins al segle XIII en que els croats van assaltar la ciutat, moment en que algunes de les seves restes varen ser robades i dispersades per diverses ciutats, entre ells la catedral d'Amalfi, a Itàlia, o a la població de Saint Andrew a Escòcia. El seu cap va ser traslladat a Roma el 1462 i va ser col·locat a la Basílica de Sant Pere, essent retornat a l'Església Ortodoxa l'any 1964 per el papa Pau VI. A partir de finals de l'edat mitjana, a Andreu se'l reconeix per la creu en forma d'aspa que prendrà el seu nom: creu de Sant Andreu. Es patró dels pescadors, els peixaters i també dels fabricants de cordes.

Segons un text apòcrif, Acta Andreae et Matthiae apud Anthropophagos, Andreu va arribar a les costes d'Etiòpia, per tal d'alliberar a l'apòstol Maties, que hi havia anat a predicar, però havia caigut en mans dels caníbals, que l'agafaren per menjar-se'l. El text explica que Andreu i alguns deixebles s'embarcaren en una petita nau tripulada per tres persones (el propi Jesús i dos àngels disfressats de pescadors), arribant a les portes de la ciutat on Maties estava reclòs. Un cop dins la ciutat, varen passar totalment desapercebuts, de manera que ningú els va capturar, aconseguint arribar fins a les portes de la presó. Allà Andreu va resar a Déu i els guàrdies de les cel·les varen caure fulminats, moment que van aprofitar per alliberar Maties i altres empresonats.
Mentrestant, un grup de soldats va arribar a la presó per agafar els presoners i repartir-los al poble com a menjar, però en trobar-se la presó buida, varen agafar els cossos dels guàrdies morts i els portaren fins al centre de la població per tal de repartir-los. Quan estaven a punt d'esquarterar els cadàvers, Andreu els tornà les mans de pedra, un fet que va enfurismar el poble fins al punt d'agafar-lo i arrossegar-lo pels carrers de la població, fins que en l'arribar la nit el varen tancar en una cel·la, on hi havia una estàtua de marbre de la que va començar a brollar aigua en grans quantitats, fins que tota la població va quedar inundada, moment en que va apareixer l'arcàngel Miquel creant una muralla de foc al voltant de la ciutat perquè ningú es pogués escapar.
D'aquesta manera van morir una gran part dels habitants i quan els supervivents varen demanar perdó a Andreu aquest atura la plaga de l'aigua i del foc i ressuscita tots els que havien mort. Aleshores tota la població es converteix al cristianisme i construeix una església.